Assetjament sexual i per raó de sexe en el personal de la Generalitat

Assetjament sexual o per raó de sexe en el personal de la Generalitat

Un dels efectes més coneguts de la desigualtat és la violència sexual, dirigida principalment contra les dones, que tot i ser coneguda no és totalment visible: sovint les víctimes no denuncien, no se senten capaces de compartir la situació amb el seu entorn més proper o fins i tot no identifiquen allò que han viscut com una agressió.

La violència en divers grau es pot donar en qualsevol àmbit. Per a l'àmbit de la Generalitat s'han desenvolupat protocols d'actuació davant l'assetjament sexual o per raó de sexe, que són situacions d'abús que es donen típicament al lloc de treball. Un dels òrgans a què correspon desenvolupar les actuacions en aquesta matèria és la Inspecció General de Serveis, integrada en la Subdirecció General d'Atenció a la Ciutadania, Qualitat i Inspecció de Serveis d'esta conselleria.

Què és l'assetjament?

Consistix en una sèrie de conductes, de diversa naturalesa i gravetat, que atempten contra la dignitat de la persona assetjada i afecten la seua salut, particularment quan se li genera un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.

Aquestes conductes poden desenvolupar-se en espais diversos -bullying a l'escola o mobbing al lloc de treball, entre els més coneguts- i amb motivacions diferents en funció de la persona a qui es dirigeixen: per origen racial i ètnic, orientació sexual, discapacitat, edat o gènere, entre d'altres.

La Unitat d'Igualtat, atenent l'objectiu de la Generalitat de l'eradicació de tota forma de violència contra les dones, presta una especial atenció a la sensibilització sobre l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de gènere i la seua detecció. La normativa vigent, estatal i autonòmica, d'igualtat, considera:

  • Assetjament per raó de sexe o gènere: qualsevol comportament de naturalesa discriminatòria realitzat contra una persona, en funció del seu sexe (per ser home o per ser dona). És més comú que les principals destinatàries d'aquestes conductes, contràries als principis d'igualtat de tracte i d'oportunitats, siguen les dones, degut als valors i estereotips que es donen a la nostra societat.

    Dins de l'assetjament per raó de sexe o gènere trobem conductes específiques generades entorn l'embaràs o la maternitat, conegudes com a mobbing maternal.

  • Assetjament sexual: comportament d'índole sexual dirigit a una persona, que té com a propòsit o efecte danyar la seua dignitat, sobretot quan amb l'assetjament se li genera un entorn degradant o hostil. Els comportaments constituents d'assetjament sexual es classifiquen, d'acord a la seua gravetat, des de 'lleus' (comentaris, bromes...) fins a 'molt greus' (agressió sexual) i suposen una vulneració de la llibertat sexual, entre altres drets fonamentals. Poden constituir delicte i estan recollits com a tal en el Codi Penal (article 184).

La igualtat davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe

Cal abordar la problemàtica de l'assetjament sexual o per raó de sexe amb perspectiva de gènere perquè ens permet situar-la en el context més ampli del desequilibri i la desigualtat estructural entre dones i homes, que és on arrelen el masclisme i les conductes d'abús de poder.

Aquestes conductes no sempre es fan visibles -solen caracteritzar-se per l'opacitat i el secretisme- però sabem que existeixen, i quan hi afegim la variable gènere les dades són aclaparadores:

  • Les dones tenen el triple de risc que els homes de patir assetjament sexual.
  • Segons dades del 2016, el 55% de les dones en Europa ha patit assetjament sexual almenys una vegada en la vida; el 32% d'estos casos s'han produït en l'entorn laboral.

Mitjançant els protocols i els plans d'igualtat de la Generalitat, la transparència i la visibilització poden ser, a llarg termini, la millor estratègia de prevenció d'aquesta problemàtica. Contribuïxen a la sensibilització del públic, a normalitzar l'abordatge d'aquestes situacions i a trencar el silenci que aïlla a les persones assetjades, les quals sovint desistixen de denunciar si se senten incompreses, desprotegides, culpabilitzades o estigmatitzades.

Com actuar?

La Inspecció General de Serveis du a terme les corresponents accions de comprovació, anàlisi, investigació i informe en totes les denúncies sobre este tipus de situacions. Podeu consultar el protocol que detalla l'esquema d'actuació de la Inspecció arran les denúncies rebudes.

Si formes part del personal de l'Administració de la Generalitat* i creus haver presenciat alguna de les situacions d'assetjament descrites, tens diferents opcions a l'hora d'actuar:

- Adreçar-te a la Unitat d'Igualtat de la teua conselleria, que t'orientarà i et donarà suport.

- Contactar amb la Inspecció General de Serveis per realitzar una denúncia.

- Ampliar informació consultant el protocol d'actuació davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe.

* Amb excepció del personal docent i sanitari, que disposa de les seues normes i protocols específics i òrgans propis d'inspecció sectorial per a investigar-los.