ELS FURS VALENCIANS

La Comunitat Valenciana actual és hereua i continuadora de l'antic Regne de València, creat l'any 1238 pel rei Jaume I, després de la conquista de València. Eixe mateix any es va promulgar a Xàtiva el primer costum, que conferia jutges civils i criminals a la ciutat. Els Costums eren una sèrie de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de València i diverses viles que, amb el temps, van donar lloc als Furs. Això va succeir en 1261, quan Jaume I va jurar a València, davant de les Corts Valencianes, els furs de València.

Els furs van constituir en la seua època la primera manifestació en la península Ibèrica (i la segona a Europa), d'un text legislatiu, construïda a partir de les antigues institucions de dret romà.

Un fet clau per a la consolidació dels furs va ser que Jaume I, a penes quatre dies després de prestar el seu jurament, va promulgar un privilegi al nou regne, segons el qual tots els successors del monarca també havien de jurar els Furs a València, abans de complir un mes de regnat. Esta supeditació del rei als furs va comportar la constitució del Regne de València com a estat sobirà. De fet, Pere III, fill de Jaume I, també va jurar els Furs en 1277.

Per tant, des del segle XIII l'antic Regne de València va disposar d'una completa llei basada en el més modern dret de l'època que, en gran part, encara que amb transformacions, perdura en l'actualitat en el dret espanyol i europeu; i que es va desenrotllar en els segles posteriors a través de nous quaderns de furs promulgats per les Corts Valencianes, en les sessions celebrades entre els segles XIV i XVII. Este desplegament normatiu va afavorir al seu torn el comerç i la cultura, la qual cosa va provocar un gran desenrotllament econòmic i cultural en el segle XIV, més conegut com el Segle d'Or Valencià. D'esta època és el llibre Tirant lo Blanch, escrit per Joanot Martorell. De segur que et sona d'estudiar-lo en classe, o haver vist alguna de les pel·lícules que s'han fet sobre este famós heroi de la literatura valenciana.

En 1700 mor el rei Carles II sense descendència, la qual cosa va provocar la Guerra de Successió Espanyola, que enfrontà els dos pretendents al tron: Felip V d'Anjou amb Carles d'Àustria. Finalment va ser proclamat rei Felip V i, després de la cruenta batalla d'Almansa en 1707, Felip V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana. La primera cosa que va fer després d'arribar al tron va ser promulgar els Decrets de Nova Planta, pels quals quedaven abolits tots els Furs valencians. No obstant això, es van mantindre per la via del costum un nombre important d'institucions jurídiques, amb la qual cosa es pot dir que el dret foral valencià no va desaparéixer per complet.

Quasi tres segles després i amb l'arribada de la democràcia, el territori valencià es va constituir en Comunitat Autònoma, i recentment, després de la Reforma de l'Estatut d'Autonomia en el 2006, la Generalitat ha adquirit àmplies competències per a la conservació, desenrotllament i modificació del Dret Foral Civil Valencià. Els antics Furs de València són novament actualitat i, per tant, convé potenciar-ne el coneixement i procurar la seua difusió perquè tota la ciutadania valenciana els coneguen i aprecien.